L'entrevista

Fa uns dies vaig dur a terme l'entrevista a l'educador del programa de bàsquet on estic fent la meva observació.

En un primer moment també em vaig plantejar poder entrevistar a un voluntari del programa de bàsquet, però no sent possible aquesta opció d'entrevista més formal i semiestructurada, estic duent a terme l'entrevista d'una manera més informal i no estructurada, intentant recollir informació des d'un altre punt de vista.

En els moments abans de l'entrevista amb l'educador haig de confessar que em vaig sentir nerviosa i amb dubtes de com seria el resultat de la mateixa...
Sentia que si es produïen moments de silenci, podrien incomodar-nos als dos, per la qual cosa em vaig anotar en el meu guió, un parell d'idees que podrien treure'ns de la dificultat.
Em vaig plantejar l'entrevista com quelcom natural, tranquil i no gaire llarg.

Va ser posteriorment a l'entrevista quan vaig descobrir que els nervis van estar presents, em van acompanyar, però segons vam anar avançant i entràvem en les preguntes, em vaig relaxar i trobant-me més i més còmoda.
Ara, uns dies després, reconec que vaig gaudir molt fent-la, i fins i tot durant la transcripció em somreia recordant algun moment en què vam haver de tallar i tornar a començar.

Finalment crec que aquesta experiència, ha estat gratificant i fructífera, m'ha aportat molta informació i he sentit com observacions que havia recollit en el meu diari de camp, també eren compartides per l'entrevistat.

Haig de dir també que li agraeixo molt el seu temps i el seu esforç.

Seguim en aquest emocionant viatge compartint les nostres experiències.

Motivació

En els últims entrenaments, he observat un element comú, la motivació.

Paraules textuals de N, exjugador de 19 anys, ara voluntari de bàsquet dels equips de la Fundació.

Què significa el bàsquet per a tu? "és tot o gairebé tot, per mi era com una vàlvula de fuita"

En general escolto converses relacionades amb les ganes i la il·lusió, estan desitjant jugar, debuten en la lliga municipal i el dia s'apropa.

En aquest punt de la meva observació, faig un petit exercici de reflexió per situar les tres categories; els infantils són el grup que menys es divideix per nacionalitat, es barregen bastant tant dins com fora de la pista. D'altra banda els juvenils podrien situar-se en l'altre extrem, podent ser els que més se separen per la seva procedència, noto una major separació fins i tot fora de la pista. I finalment,  la categoria dels cadets és la que potser està entre mitjanes de les dos anteriors, tendeixen a separar-se per origen però també es relacionen entre ells tant en la pista com fora d'ella.

Els juvenils busquen el treball en equip:

L'entrenador, durant l’entrenament abans de debutar en lliga els comenta la importància de sentir-se equip, el bàsquet és un equip col·lectiu i com tal se'ls motiva per generar un canvi. Han vist tant D com J que es feien grupets per l’origen.

Un altre qüestió posada a un altre jove:

Què és el que més et motiva de practicar bàsquet? "la pràctica d'esport i el coneixement d'altres filipins com jo. Al barri tothom juga al bàsquet"

Noto com és important en el sentiment de jugadors dominicans el pertànyer a un grup, el ser part de l'equip de bàsquet i tenir l'oportunitat de jugar en la lliga municipal, això els il·lusiona i motiva.

Confirmo amb la Fundació que molts d'aquests jugadors, tant dominicans com a filipins solen faltar a classe, però no al bàsquet.

Dissabte tarda, els juvenils debuten en lliga, hi ha nervis, tensió, competitivitat, il·lusió. Observo gestos de companyerisme, es comuniquen més que en els entrenaments, estan més units.

Ressalto la bona relació entre les figures educatives i els jugadors, respecten i es prenen molt de debò els entrenaments, la motivació és realment alta.

Xoquen mans, fan pinya, criden alhora...

Malgrat anar enrere en el marcador les ganes i l'actitud no canvian, el resultat és el de menys.

El joc és cooperatiu, es fan assistències i estan sent molt generosos.

Sembla que el missatge de l'últim entrenament va donar els seus fruits, avui estan jugant com un equip, hi ha complicitat entre ells.

Pot ser que un partit sigui la clau de la unió, han trobat un element comú, les ganes de jugar i també de competir.

L'equip contrari és bo i el partit malgrat arribar-se gairebé a igualar no va poder guanyar-se. No importa, sembla que al final del partit ja estiguin pensant a jugar un altre.

Això de jugar en lliga els ha motivat encara més.

Finalment noto,  com a observació,  el caràcter reservat i tímid dels jugadors filipins que també es manifesta en el seu joc. D'altra banda, observo com els dominicans tenen un altre estil, són més ràpids jugant, amb un caràcter més obert  i provocador.

Seguim amb les reflexions...

Observació participant!

Avui com en altres ocasions quan he arribat al poliesportiu ja m’he trobat amb en D amb en R i amb N. Em comenten que J arribarà més tard.

Observo com van arribant els últims nois a la pista, són 14, 7 d'ells filipins (encara no els distingeixo a tots).

Em fixo especialment en un noi que observo que pot tenir problemes de psicomotricitat, ho comento amb D i m’ho confirma.

D s'apropa fins a les graderies (molt a prop meu) i els comenta a R i N com estructurar l'entrenament. N es farà càrrec de 4 nois i D i R del grup gran de 10, treballaran la defensa.

Mentre segueixo observant, noto com els més petits que esperen a les graderies per a la següent hora, s'apropen a mi i em pregunten qui sóc i si vindré tots els dies al seu entrenament. Els comento que no tots,  i aprofito l'ocasió per parlar amb ells; els pregunto si el bàsquet els agrada i si és el seu esport favorit, molts em contesten que si,  però no obstant això, uns altres diuen que no, que els agrada més el futbol.

En aquest moment arriba J i jo estic envoltada d'infantils que esperen el seu torn i també detecto a alguns juvenils que vaig veure la setmana anterior (avui no els toca entrenar) però sento que els agradaria; confirmo amb J que vénen a veure entrenar als seus companys i si de pas poden tirar uns tirs o jugar, doncs aprofiten.

He notat com aquest espai es converteix en un lloc de trobada, d'intercanvi, d'oci que afavoreix la comunicació i l'esperit d'equip tant d'infantils, cadets com juvenils i també entre ells.

En un moment de la meva observació, noto la presència de dos adults a  les graderies, semblen els pares d'algun noi d'origen filipí (pels trets físics). Li pregunto a J i em confirma que són pares que han vingut a lliurar unes fitxes que estan sol·licitant als nois per a poder competir a la  lliga municipal. Em comenta també que és difícil veure'ls (tampoc quan els seus fills juguen partits els dissabtes).

Acaba l'entrenament de cadets i els infantils entren a la pista com de costum.

Conte 16 nois, dels quals (amb ajuda de J), confirmo que 9 són filipins.

Sembla increïble que amb les edats que tenen, (entre 11 i 13 anys) els nois d'origen filipí es desemboliquin tan bé a la pista, tenen dots per al bàsquet.

Avui sento parlar també en un altre idioma (com en el primer entrenament) i aprofitant que tinc a J li pregunto sobre això, em comenta que l'idioma que parlen és el tagalo, llengua pròpia de Filipines.

Sento les mateixes bones sensacions en aquest grup, ganes, energia i entusiasme. Però també confirmo que com vaig detectar en altres dies, són més sorollosos i difícils de controlar tant pels voluntaris com per l'educador/entrenador. Malgrat això, les quatre figures són respectades i semblen ser referents importants per als nois.

Pel que fa a N (de 19 anys, antic jugador de basquet de la Fundació) observo que té molt bona relació amb gairebé tots els nois, sembla tenir vincles grans amb molts dels juvenils, cadets (i alguns germans d'aquests). Ho comento amb J i em transmet que a través d'aquest noi (figura clau no només per a la comunitat filipina) creen bones relacions i noves incorporacions en els equips de basquet i als programes de la Fundació.

En acabar l'entrenament, com de costum fan un petit joc i en el d'avui un noi que ha vingut per primera vegada (amb dubtes de si apuntar-se a l'equip) queda 2º en el joc. Surt motivat de l'entrenament i diu que s'apuntarà; J i D ho comenten i estan contents.

Sembla que l'equip serà més nombrós.

Això va “viento en popa”!

Ens acomiadem fins  la setmana següent.