Fa uns dies vaig dur a terme l'entrevista a l'educador del programa de bàsquet on estic fent la meva observació.
En un primer moment també em vaig plantejar poder entrevistar a un voluntari del programa de bàsquet, però no sent possible aquesta opció d'entrevista més formal i semiestructurada, estic duent a terme l'entrevista d'una manera més informal i no estructurada, intentant recollir informació des d'un altre punt de vista.
En els moments abans de l'entrevista amb l'educador haig de confessar que em vaig sentir nerviosa i amb dubtes de com seria el resultat de la mateixa...
Sentia que si es produïen moments de silenci, podrien incomodar-nos als dos, per la qual cosa em vaig anotar en el meu guió, un parell d'idees que podrien treure'ns de la dificultat.
Em vaig plantejar l'entrevista com quelcom natural, tranquil i no gaire llarg.
Va ser posteriorment a l'entrevista quan vaig descobrir que els nervis van estar presents, em van acompanyar, però segons vam anar avançant i entràvem en les preguntes, em vaig relaxar i trobant-me més i més còmoda.
Ara, uns dies després, reconec que vaig gaudir molt fent-la, i fins i tot durant la transcripció em somreia recordant algun moment en què vam haver de tallar i tornar a començar.
Finalment crec que aquesta experiència, ha estat gratificant i fructífera, m'ha aportat molta informació i he sentit com observacions que havia recollit en el meu diari de camp, també eren compartides per l'entrevistat.
Haig de dir també que li agraeixo molt el seu temps i el seu esforç.
Seguim en aquest emocionant viatge compartint les nostres experiències.
En un primer moment també em vaig plantejar poder entrevistar a un voluntari del programa de bàsquet, però no sent possible aquesta opció d'entrevista més formal i semiestructurada, estic duent a terme l'entrevista d'una manera més informal i no estructurada, intentant recollir informació des d'un altre punt de vista.
En els moments abans de l'entrevista amb l'educador haig de confessar que em vaig sentir nerviosa i amb dubtes de com seria el resultat de la mateixa...
Sentia que si es produïen moments de silenci, podrien incomodar-nos als dos, per la qual cosa em vaig anotar en el meu guió, un parell d'idees que podrien treure'ns de la dificultat.
Em vaig plantejar l'entrevista com quelcom natural, tranquil i no gaire llarg.
Va ser posteriorment a l'entrevista quan vaig descobrir que els nervis van estar presents, em van acompanyar, però segons vam anar avançant i entràvem en les preguntes, em vaig relaxar i trobant-me més i més còmoda.
Ara, uns dies després, reconec que vaig gaudir molt fent-la, i fins i tot durant la transcripció em somreia recordant algun moment en què vam haver de tallar i tornar a començar.
Finalment crec que aquesta experiència, ha estat gratificant i fructífera, m'ha aportat molta informació i he sentit com observacions que havia recollit en el meu diari de camp, també eren compartides per l'entrevistat.
Haig de dir també que li agraeixo molt el seu temps i el seu esforç.
Seguim en aquest emocionant viatge compartint les nostres experiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada