Paraules textuals de N, exjugador de 19 anys, ara voluntari de bàsquet dels equips de la Fundació.
Què significa el bàsquet per a tu? "és tot o gairebé tot, per mi era com una vàlvula de fuita"
En general escolto converses relacionades amb les ganes i la il·lusió, estan desitjant jugar, debuten en la lliga municipal i el dia s'apropa.
En aquest punt de la meva observació, faig un petit exercici de reflexió per situar les tres categories; els infantils són el grup que menys es divideix per nacionalitat, es barregen bastant tant dins com fora de la pista. D'altra banda els juvenils podrien situar-se en l'altre extrem, podent ser els que més se separen per la seva procedència, noto una major separació fins i tot fora de la pista. I finalment, la categoria dels cadets és la que potser està entre mitjanes de les dos anteriors, tendeixen a separar-se per origen però també es relacionen entre ells tant en la pista com fora d'ella.
Els juvenils busquen el treball en equip:
L'entrenador, durant l’entrenament abans de debutar en lliga els comenta la importància de sentir-se equip, el bàsquet és un equip col·lectiu i com tal se'ls motiva per generar un canvi. Han vist tant D com J que es feien grupets per l’origen.
Un altre qüestió posada a un altre jove:
Què és el que més et motiva de practicar bàsquet? "la pràctica d'esport i el coneixement d'altres filipins com jo. Al barri tothom juga al bàsquet"
Noto com és important en el sentiment de jugadors dominicans el pertànyer a un grup, el ser part de l'equip de bàsquet i tenir l'oportunitat de jugar en la lliga municipal, això els il·lusiona i motiva.
Confirmo amb la Fundació que molts d'aquests jugadors, tant dominicans com a filipins solen faltar a classe, però no al bàsquet.
Dissabte tarda, els juvenils debuten en lliga, hi ha nervis, tensió, competitivitat, il·lusió. Observo gestos de companyerisme, es comuniquen més que en els entrenaments, estan més units.
Ressalto la bona relació entre les figures educatives i els jugadors, respecten i es prenen molt de debò els entrenaments, la motivació és realment alta.
Xoquen mans, fan pinya, criden alhora...
Malgrat anar enrere en el marcador les ganes i l'actitud no canvian, el resultat és el de menys.
El joc és cooperatiu, es fan assistències i estan sent molt generosos.
Sembla que el missatge de l'últim entrenament va donar els seus fruits, avui estan jugant com un equip, hi ha complicitat entre ells.
Pot ser que un partit sigui la clau de la unió, han trobat un element comú, les ganes de jugar i també de competir.
L'equip contrari és bo i el partit malgrat arribar-se gairebé a igualar no va poder guanyar-se. No importa, sembla que al final del partit ja estiguin pensant a jugar un altre.
Això de jugar en lliga els ha motivat encara més.
Finalment noto, com a observació, el caràcter reservat i tímid dels jugadors filipins que també es manifesta en el seu joc. D'altra banda, observo com els dominicans tenen un altre estil, són més ràpids jugant, amb un caràcter més obert i provocador.
Seguim amb les reflexions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada